COMENTARIS I PROPOSTES
relatius al «Documento de bases para una Ley de Calidad
de la Educación» presentat pel MECD el dia 11-03- 2002
Conclusions més importants extretes de les aportacions fetes en les Jornades de reflexió
i debat sobre el «document de bases» en les quals han participat 310 directius de les
escoles cristianes de Catalunya (Barcelona, 10, 11 i 17 d'abril).
Reflexió introductòria
Iniciat ja el segle XXI, i en el context dels canvis profunds que estan donant lloc a
un nou model de societat («societat del coneixement») i, per tant, a una nova concepció
d'educació escolar que ajudi els infants, adolescents i joves a preparar-se per a ser
protagonistes actius d'aquesta societat, una Llei de Qualitat de l'Educació ha de ser el
resultat d'una agosarada mirada endavant amb espe-rit seré i alhora crític i creatiu.
Recents documents i informes de la UE i de la OCDE van en aquesta direcció i són prou
il·luminadors: el futur de les escoles i de l'educació escolar ha de ser molt diferent
del present; i aquest futur, l'hem de dissenyar i preparar ja des d'ara.
Estem segurs que els qui tenen responsabilitats en el món de l'educació arribarien
fàcilment a un ampli consens sobre la necessitat d'una nova Llei orgànica que afronti
amb valentia els reptes que aquesta mirada endavant ens pot fer descobrir.
La qüestió clau és aquesta: amb les dades que ara tenim, l'experiència dels darrers
anys i els resultats de la projecció que haurem realitzat, quins són els «principis de
qualitat» d'una educació pensada per als propers anys i quins requisits comportarà per
als centres escolars? És a dir, quin serà l'escenari de l'escola de demà (no demà
passat!) i quina tasca educativa s'hi haurà de realitzar?
La primera conseqüència d'aquesta reflexió serà adonar-nos que algunes de les opcions
preses quan van ser elaborades la LODE (1985) i la LOGSE (1990) requereixen una revisió
en profunditat. Quan aquestes lleis van ser aprovades no podíem tenir la perspectiva que
ara tenim ni, evidentment, havíem pogut experi-mentar les decisions que van ser adoptades
en aquells moments. Aleshores ningú no podia preveure els canvis que han tingut lloc en
la darrera dècada del segle passat, tant en la societat en general com en el camp de
l'educació en particular.
Per tot això, amb aquests mirada vers el futur immediat considerem que també seria
relativament fàcil aconseguir que els protagonistes del món de l'educació arribessin a
un grau suficient de consens sobre els canvis més importants que cal introduir en
l'actual sistema educatiu i en la regulació dels centres docents i de l'educació
escolar.
Feta aquesta reflexió inicial, hem de dir que l'estratègia adoptada en la justi-ficació
de la Llei de Qualitat de l'Educació i els criteris amb què s'ha elaborat el «document
de bases» no ens semblen els més adequats per fer convergir les inquietuds i el desig de
renovació que sense cap mena de dubte existeixen en el món de l'educació.
En comptes de mirar endavant i preguntar-se com ha de ser aquesta educa-ció de qualitat
que volem, què necessitem per aconseguir-la i què ens destorba de l'actual sistema
educatiu, sembla que els autors del «document de bases» han preferit mirar enrera amb la
intenció de descobrir en la legislació vigent allò que creuen que no ha anat prou bé i
proposar solucions a través de la modificació de la mateixa legislació.
Creiem, sincerament, que aquesta estratègia no ha estat prou adequada. En la situació en
què ens trobem la finalitat de la nova Llei no ha de ser modificar les anteriors. La
modificació de la legislació vigent només ha de ser una de les conseqüències de
l'opció que prèviament s'hagi pres per aconseguir un sistema educatiu, uns centres
docents i una educació escolar que responguin als reptes de la nova societat que s'està
configurant.
No obstant això, estem plenament convençuts que la causa de l'educació bé justifica
que tots fem un esforç per trobar punts de coincidència i descobrir camins que ens
condueixin al disseny d'un projecte de llei que reuneixi les condicions requerides per
donar un renovat impuls a la millora del nostre sistema educatiu, de tal manera que
garanteixi l'oferta d'una educació de qualitat a l'abast de tots i amb la col·laboració
de tots.
Amb aquesta finalitat els directius de les escoles cristianes de Catalunya hem fet una
anàlisi crítica del «document de bases», ben conscients que es tracta només d'un
conjunt d'idees i propostes que després hauran de donar lloc a un projecte de llei molt
més ambiciós, equilibrat i complet.
Segons el nostre criteri, aquest «document de bases» té defectes d'orien-tació i
deficiències greus, possiblement a causa de la pressa amb què ha estat redactat i
perquè els seus autors no pretenien dir-ho tot ni justificar-ho tot. Però aquest és el
document que ha estat sotmès a debat i sobre el qual se'ns ha demanat l'opinió. De bon
grat expressem aquí allò que pensem del contingut d'aquest «document de bases», amb el
desig que serveixi per trobar la resposta adequada al repte que tots tenim plantejat.
Si hem fixat l'atenció en allò que considerem defectuós és perquè desitgem que la
futura llei orgànica respongui a les exigències d'una educació de qualitat per a demà,
i no es limiti a intentar superar algunes de les carències que són fàcils de descobrir
en l'actual sistema educatiu i en les escoles que hem heretat del nostre passat recent.
1. Comentaris i propostes de caràcter general
De l'anàlisi acurada del conjunt del «document de bases» i de cada una de les parts
de què consta, n'hem tret les conclusions següents, sense entrar en detalls concrets que
podrien impedir-ne una visió de conjunt. Formulem aquestes conclusions en clau de
necessitats.
1.1 Necessitat d'una «mirada endavant» abans de fixar l'atenció en el passat
En el preàmbul s'expressa tímidament el desig de realitzar una «mirada endavant»,
però no es va més enllà ni se'n treu cap conseqüència apreciable.
En efecte, d'una breu al·lusió a la societat del coneixement i les seves exigències, i
també d'una ràpida referència als processos de reforma empresos els darrers anys pels
Estats membres de la Unió Europea, no se'n treuen conclusions en relació amb el que ha
de suposar una educació de qualitat per als propers anys. Tot al contrari, de seguida es
passa pàgina i la mirada s'orienta decididament vers el nostre passat recent, assenyalant
alguns defectes, sovint molt concrets, inconnexos i parcials, del sistema educatiu i de
les escoles que tenim.
Segons el nostre criteri, aquesta és una deficiència greu del «document de bases» i en
condiciona gran part del contingut.
1.2 Necessitat de distingir els defectes del sistema educatiu i les causes que els poden
haver provocat
En el document no es fa una anàlisi prou acurada de la situació actual que ens
permeti distingir entre els problemes que deriven de la legislació vigent i aquells
altres que han estat causats precisament perquè la legislació vigent no s'ha aplicat de
forma correcta.
En efecte, alguns dels defectes assenyalats no es donen arreu ni en tots els centres
docents. A més es proposen modificacions de la legislació vigent sense donar-ne la
necessària justificació i partint del supòsit que les modificacions proposades són les
més adequades per superar aquests defectes.
Segons el nostre criteri, abans d'apuntar una solució per a un problema concret caldria
assegurar-se que el diagnòstic del problema que es pretén solu-cionar és correcte i, en
aquest supòsit, assegurar-se també que la mesura correc-tora serà la més adequada,
previ el contrast amb altres possibles mesures.
En aquest sentit, cal notar que la LOGSE no s'ha aplicat arreu de la mateixa manera, i que
el parer dels directius i dels professors dels centres docents, del sector públic i del
sector privat, no és coincident a l'hora de valorar l'abast i la gravetat dels
deficiències observades ni les possibles causes d'aquestes deficièn-cies.
A parer nostre algunes de les modificacions de la legislació vigent que ara es proposen
semblen més aviat l'expressió d'opcions ja preses fa algun temps, sense tenir en compte
que qualsevol modificació de la legislació vigent hauria de ser exigit per la manca
d'adequació d'aquesta legislació als requisits que comporta una «educació de qualitat
per a demà».
Per tot això, abans de decidir quines són les modificacions que cal introduir en el
sistema educatiu hem de ser capaços de definir aquesta educació de qualitat per a demà
tenint en compte els canvis que estan tenint lloc en la nostra societat i en tot el que la
conforma.
1.3 Necessitat de precisar el significat i les implicacions de l'expressió «qualitat de
l'educació» en l'àmbit escolar
En conjunt, el «document de bases» no dóna una idea clara del que ha de suposar una
educació de qualitat o, dit d'una altra manera, quins són els ele-ments o criteris que
determinaran la qualitat de l'educació en els propers anys.
Donem per suposat que s'està pensant en una Llei orgànica que tindrà per finalitat
millorar el nostre sistema educatiu «escolar» per tal que respongui adequadament als
reptes inherents a la nova societat del coneixement que s'està configurant. Però no
podem ignorar que l'escola no ho és tot ni pot fer-ho tot en l'àmbit de l'educació.
En efecte, s'observa una tendència creixent a descarregar en la institució escolar una
part de la responsabilitat de l'educació que no li correspon. Tant els directius com els
professors dels centres docents són objecte d'unes crítiques que sovint no mereixen,
senzillament perquè moltes famílies i la societat en general amplien abusivament el camp
de l'acció educativa escolar, precisament perquè no se senten capaços d'assumir la part
de responsabilitat que els correspon en l'àmbit de l'educació dels infants, els
adolescents i els joves.
Per tot això, una primera pregunta que demana resposta urgent és aquesta: quin és
l'abast de l'educació escolar? És a dir, què pot demanar la societat als centres
docents en l'àmbit de l'educació? En la pràctica: què se'n pot esperar de les persones
que «treballen» a les escoles i què no se'ls pot exigir perquè no cau en l'àmbit de
la responsabilitat que se'ls ha encomanat?
Una Llei de Qualitat de l'Educació no pot ignorar tot això si de veritat vol afrontar
amb suficient amplitud el repte de la qualitat. Una breu al·lusió al necessari prestigi
del professorat en el preàmbul del «document de bases», sense relació amb el que es
diu en el capítol 5 i, menys encara, en el capítol 9, és clara-ment insuficient.
I encara ens hauríem de fer una altra pregunta: quan ja sembla que tothom considera
indiscutible que la formació dels ciutadans és cosa de tota la vida, ¿hem pensat si
aquest principi no ha de justificar la revisió d'alguns pressupòsits que determinen la
manera de ser i de fer de les escoles que sempre s'han dedicat exclusivament a la
formació inicial dels ciutadans?
1.4 Necessitat d'assegurar un mínim d'unitat i coherència en el con-tingut de la nova
Llei
En la situació en què ens trobem la Llei de Qualitat de l'Educació no es pot limitar
a proposar solucions parcials a deficiències o carències de l'ac-tual sistema educatiu.
El títol donat a aquesta nova Llei és massa ambiciós per designar un conjunt de mesures
inconnexes que només seran aplicables a un sector determinat de centres docents.
Per exemple, ningú no discutirà que la direcció dels centres docents té avui dia (i
demà encara més) unes exigències bàsiques relacionades amb la garantia de l'oferta
d'una educació de qualitat. És a dir, la direcció és un element consti-tutiu de la
qualitat d'un centre docent i, per tant, un element determinant de la qualitat de
l'educació que s'hi imparteix, tant si es tracta d'un centre docent públic com si es
tracta d'un centre privat.
Per aquest motiu, el caràcter i la importància que cal atribuir a la direcció dels
centres docents -de tots els centres docents- ha de ser objecte d'interès preferent en
una Llei de Qualitat de l'Educació, però ben segur que no correspon a una Llei
d'aquestes característiques la regulació detallada de l'accés a la direcció en els
centres docents públics i a l'exercici d'aquesta responsabilitat. (Vegeu l'apartat 2.3
d'aquest escrit).
Quelcom de semblant podríem dir sobre la importància de la funció docent que es
realitza en els centres escolars, ja que la tasca dels mestres i professors que
imparteixen la docència dels continguts curriculars en cada una de les etapes del sistema
educatiu és un element determinant de la qualitat de l'educació escolar. Però creiem
que no és propi d'una Llei d'aquestes característiques regular la carrera professional
dels funcionaris docents dels centres públics. (Vegeu l'apartat 2.4 d'aquest escrit).
És a dir, segons el nostre criteri allò que ha de donar unitat i coherència al
contingut de la Llei de Qualitat de l'Educació és la justificació i les exi-gències
més importants dels «principis de qualitat» de l'educació escolar en clau de futur.
A més, aquests principis han de ser vàlids per a tot tipus de centres docents, sense
distinció de cap classe per raó de la seva titularitat pública o privada. Són
«principis de qualitat» aplicables a tots els centres.
1.5 Necessitat del màxim consens possible sobre allò que ha de ser objecte de
regulació en la Llei de Qualitat de l'Educació
Una darrera consideració de caràcter general, relativa a l'abast del contingut de la
nova Llei orgànica. En els comentaris anteriors ja ens hi hem referit d'una manera
indirecta.
La finalitat d'aquesta nova Llei hauria de ser dissenyar a grans trets els elements
bàsics i indiscutibles d'una «educació de qualitat en clau de futur», sense entrar en
més detalls que els que són estrictament necessaris, de tal manera que tot el que s'hi
digui sigui vàlid per a tot tipus d'escoles, en el respecte més absolut a les
diferències inherents al seu caràcter públic o privat.
És a dir, la Llei hauria de justificar i establir el que en podríem dir «requi-sits
mínims de qualitat», evitant d'entrar en detalls que en pocs anys seran obsolets a causa
del ritme de canvi en què estem immersos.
Certament, també hauria de formar part del contingut bàsic de la Llei tot allò que
suposés una modificació important de l'actual estructura del sistema educatiu establerta
per la LOGSE, però fent-ho de tal manera que les modifi-cacions incorporades tinguessin
una garantia de futur. No podem modificar l'estructura del sistema educatiu cada cinc anys
o cada vegada que hi hagi un canvi de govern. Aquest ritme d'inestabilitat i
d'inseguretat, els directius i el professorat de les escoles no el podem resistir. I els
primers perjudicats són els alumnes.
Amb aquests criteris, considerem que és totalment necessari aconseguir el màxim
consens possible sobre el contingut de la Llei que s'anuncia. Una Llei orgànica ha de
ser, per definició, una llei estable i, en la mesura del possible, ha de tenir el suport
dels sectors socials que estan implicats directament en el camp de l'educació.
Segons el nostre criteri, una reflexió compartida sobre les necessitats que hem comentat
podria ajudar a aconseguir el grau de consens indispensable, sense que calgui renunciar a
totes les propostes contingudes en el «document de bases» sotmès a consulta per part
del MECD.
2. Comentaris i propostes relatius a aspectes més concrets
A continuació, i seguint el mateix ordre del «document de bases», completem els
comentaris anteriors i fem propostes en relació amb les qüestions que aquest document
planteja i sobre les quals avança possibles «decisions» que haurien de formar part de
la Llei de Qualitat de l'Educació.
2.1 En relació amb la voluntat de prestigiar les titulacions, la «cultura de
l'esforç» i la «cultura de l'avaluació» (Preàmbul i capítol 2 -educació
secundària i batxillerat-).
En el conjunt del document es dóna molta importància a la mesura quantitativa dels
resultats del treball dels alumnes (allò que han aconseguit amb el seu «esforç»
personal), com si l'avaluació contínua dels seus processos d'aprenentatge no fos tan
important. Aquests processos poden donar lloc a resultats molt diferents a causa de les
diferències de les capacitats dels alumnes i del grau de l'esforç que cada un d'ells
hagi realitzat, sobretot en les etapes d'ensenyaments obligatoris.
Segons com s'apliquin, les proves (exàmens) per conèixer allò que els alumnes han
après a l'escola poden donar lloc a uns processos selectius que condueixin a la
marginació dels alumnes que tinguin menys capacitat per seguir el mateix ritme
d'aprenentatge dels seus companys. A més, seria un error aplicar criteris molt semblants
en els ensenya-ments obligatoris i en els ensenyaments postobligatoris.
D'altra banda, al llarg dels ensenyaments obligatoris no considerem adequat posar l'accent
en la necessitat de superar assignatura per assignatura sense tenir prou en compte el
progrés global de cada alumne al llarg de l'etapa, que pot ser objecte de valoració per
l'equip de professors amb el tutor.
Un detall molt concret referent a l'etapa d'educació secundària obligatòria: el
«document de bases» no explica prou bé què caldria fer amb un alumne que, havent
«repetit» un dels cursos una vegada, a criteri del professor d'una assignatura concreta
els coneixements que aquest alumne ha adquirit a la seva classe no són suficients per
passar al curs següent.
2.2 En relació amb la immigració, la diversitat d'alumnes i els alum-nes amb
necessitats educatives especials (Preàmbul i capítol 3).
Ningú no discutirà que un principi de qualitat del sistema educatiu i de cada un dels
centres docents ha de ser la capacitat d'atendre tots i cada un dels alumnes d'acord amb
les seva capacitats i, en casos extrems, tenint en compte les necessitats educatives
especials, incloses les derivades de situacions socials i culturals desfavorides.
Igualment, tothom estarà d'acord que tots els centres docents han de ser àmbits
d'integració social i col·laborar eficaçment en la superació de les barreres que
separin les persones i els grups socials i impedeixin la creació d'un clima de
convivència en el qual tots els alumnes i famílies siguin objecte de la mateixa
consideració i puguin exercir els mateixos drets. Aquesta és una exigència de qualsevol
centre educatiu.
Per tant, la Llei de Qualitat de l'Educació ha d'afrontar aquesta qüestió amb valentia
i amb coherència i establir clarament els principis i els criteris d'actuació que han de
garantir aquesta obertura real de totes les escoles, en particular d'aquelles que són
sostingudes amb fons públics.
Alhora, però, la mateixa Llei ha d'establir els mecanismes
necessaris per assegurar que les escoles estiguin en condicions de poder prestar aquest
servei amb garantia de qualitat.
És a dir, totes les escoles sostingudes amb fons públics han de poder disposar dels
recursos humans i dels recursos materials necessaris per poder atendre tots els alumnes en
el respecte a la seva diversitat, sense discriminar cap tipus de centre, públic o privat.
2.3 En relació amb l'organització i la direcció del centres docents (Preàmbul i
capítol 4).
Certament la direcció és un element constitutiu de la qualitat del centre docent
globalment considerat i un element determinant de la qualitat de l'educació que s'hi
imparteix. Però aquest principi és vàlid per a tot tipus de centres docents, siguin
públics o privats, i la Llei no ha de mostrar preferència per cap d'ells.
Per això, la Llei de Qualitat de l'Educació s'ha de referir a la direcció dels centres
docents com un element bàsic de qualitat, però ha de fer-ho de manera genèrica i
limitant-se als principis, que han de poder ser aplicats a tots els centres. Si no ho fes
així, donaria a entendre que la Llei només està pensada per a un sector limitat del
conjunt del sistema educatiu.
És a dir, la Llei orgànica hauria d'establir els principis que han d'inspirar l'estil de
govern i l'exercici del lideratge que correspon a aquelles persones que assumeixen
càrrecs directius en el centre docent i, en particular, tenen la missió d'impulsar-ne la
constant renovació (esperit innovador, treball en equip, actualització dels recursos,
formació contínua del personal, obertura i sensibilitat a les necessitats de l'entorn,
intercanvi d'experiències amb altres centres afins, etc.).
El que no correspon a una llei d'aquestes característiques és entrar en detalls concrets
referents a la direcció dels centres docents públics (capítol 4). Establerts els
principis generals, la regulació del sistema d'accés a la direcció dels centres
públics, la concreció de les competències del director i dels altres membres de l'equip
directiu, i les exigències concretes de formació de les persones que han d'assumir
aquests càrrecs, haurien de ser objecte d'un Reial Decret dedicat exclusivament regular
els aspectes bàsics de la direcció dels centres docents públics. En la mesura que
hagués de tenir el caràcter de norma bàsica, aquesta regulació suposaria el diàleg i
l'acord necessaris amb els governs de les Comunitats Autònomes.
D'altra banda, la funció principal del director d'un centre docent s'ha de referir a
l'impuls i l'animació constant del conjunt de l'acció educativa i, en relació amb
aquesta tasca, també a la renovació contínua del centre, amb tot el que comporta en
l'àmbit de la innovació pedagògica i en el de la formació permanent del personal.
Volem fer notar que la descripció de les competències del director, tal com la trobem en
el capítol 4, fa pensar més aviat en un director que té com a missió prioritària la
conservació de l'ordre i la disciplina, fent-lo directament respon-sable de la resolució
de conflictes que puguin tenir lloc en el centre docent. És, certament, una imatge de
director molt poc estimulant!
2.4 En relació amb el prestigi del professorat, la funció docent i la carrera
professional (Preàmbul i capítol 5).
El caràcter específic de la tasca educativa que realitza el professor que imparteix
la docència dels continguts curriculars evoluciona amb el pas del temps. El professor
d'ahir era l'encarregat de transmetre als alumnes els conei-xements que aquests havien
d'aprendre, i la seva funció docent pretenia precisament això. El professor era, per
definició, l'ensenyant, el docent. Al professor d'avui (i més encara al professor de
demà) se li encomana una tasca més complexa i difícil, precisament perquè l'accés al
coneixement per part dels alumnes es realitza de formes diferents de les que eren
habituals en el passat recent. De què i de qui aprenen avui els alumnes?
Per això, la Llei de Qualitat de l'Educació s'hauria de referir al caràcter específic
de la funció del professor en el context de la tasca que comporta ajudar (orientar) els
alumnes en la selecció i l'adquisició dels coneixements, i en l'adopció de les actituds
i els valors que els han de preparar per a ser protago-nistes actius en una societat
canviant, plural, democràtica, marc de llibertats i, a més, en una societat amb una
dimensió nova per l'impacte de les tecnologies de la informació i de la comunicació
(societat del coneixement i procés de globa-lització).
Certament que aquesta tasca dels mestres i professors, relacionada amb la «docència»
dels continguts curriculars, és un element determinant de la qualitat de l'educació. Per
aquest motiu, el caràcter de la tasca encomanada als mestres i professors ha de ser
objecte d'atenció en la Llei de Qualitat de l'Educació.
Però la nova Llei no ha de tenir la pretensió de regular detalls de la «funció
docent» que han de quedar en l'àmbit de l'autonomia pedagògica i organitzativa dels
centres escolars, tant públics com privats. Per això, una Llei d'aquestes
característiques tampoc no ha de regular la carrera professional dels funcionaris dels
centres docents públics. Tot això s'hauria de deixar per a un Reial Decret de caràcter
específic, en el qual els principis establerts en la llei es podrien concretar per al
professorat d'aquest tipus de centres, previ el necessari acord amb els govern de les
Comunitats Autònomes.
(Per cert, ¿no seria aquest el moment adequat per abandonar l'expressió «funció
docent», com si aquesta fos «la» funció pròpia del professor en els centres escolars,
i substituir-la habitualment per l'expressió «tasca educativa» o una altra de semblant
que indiqui amb més propietat la missió que s'encomana als mestres i professors que
orienten, guien i acompanyen els alumnes en el seu procés formatiu? La «funció docent»
dels professors, en sentit estricte, té una importància cada dia és relativa).
2.5 En relació amb la proposta d'un «sistema educatiu amb oportuni-tats de qualitat
per a tothom» (Preàmbul).
En aquest apartat del Preàmbul, després d'unes afirmacions de caràcter general que
tothom compartirà, es parla de la igualtat de tots davant la llei, del dret de tothom a
l'educació i de la igualtat d'oportunitats per a tothom per a l'accés a l'educació, i
s'afirma que aquests principis ja són objectius assolits en el nostre sistema educatiu.
Per això, s'afirma, el que ara cal és aconseguir un «sistema educatiu amb oportunitats
de qualitat per a tothom».
Segons el nostre criteri aquesta afirmació no respon a la realitat dels fets. En efecte,
en el nostre país encara no s'ha aconseguit la igualtat d'oportu-nitats per a tothom per
a l'accés a l'educació.
Cal recordar que, al costat de la proclamació del dret de tothom a l'educa-ció, la
Constitució proclama igualment que aquest dret s'ha de poder exercir en un marc de
llibertat d'ensenyament, que comporta l'aportació de la iniciativa social com a garantia
del "dret preferent dels pares a escollir el tipus d'educació que s'haurà de donar
als seus fills", amb una "oferta d'educació gratuïta almenys pel que fa a
l'ensenyament elemental i fonamental" (Cf. Declaració Universal dels Drets Humans,
article 26). Avui dia aquesta oferta d'educació gratuïta no està a l'abast de tothom.
En efecte, vint-i-cinc anys després de promulgada la Constitució, les famílies no tenen
igualtat d'oportunitats per accedir a l'escola que considerin més adequada per als seus
fills d'acord amb les seves preferències, i les escoles d'iniciativa social que
col·laboren en la prestació del servei públic de l'educació mitjançant l'accés al
règim de concerts educatius no poden oferir una educació gratuïta a partir de
l'educació infantil, quan l'escolarització dels nens i de les nenes ja és generalitzada
a partir dels tres anys d'edat.
Certament, la igualtat d'oportunitats per a tothom per a l'accés a l'edu-cació és un
dels pilars d'un sistema educatiu de qualitat, i la nova Llei no solament ho ha de
reconèixer explícitament sinó que ha d'establir els meca-nismes necessaris per garantir
aquesta igualtat d'oportunitats. No fer-ho així comportaria perdre una oportunitat
històrica d'aplicar els principis constitucio-nals correctament i amb visió de futur.
2.6 En relació amb els «Principis de Qualitat» enumerats en el capítol 1 del
«document de bases».
Ja hem dit que la concreció dels principis que determinen la qualitat del sistema
educatiu i dels centres escolars, per tal que s'asseguri l'oferta d'una educació de
qualitat a l'abast de tothom i en clau de futur hauria de ser el moll de l'os de la nova
Llei orgànica, de tal manera que aquests principis en justifiquessin tot el contingut.
Sobre aquesta part fonamental de la Llei, el consens hauria de ser el màxim possible,
donant per suposat que sempre hi haurà algú que hi estarà en desacord.
En dir «educació de qualitat a l'abast de tothom» volem indicar clara-ment que la
igualtat d'oportunitats per a l'accés a aquesta educació ha de restar ben palesa i
garantida per la Llei, superant d'una vegada la malaltissa tensió entre l'escola pública
i l'escola privada, que podria tenir explicació en èpoques ja feliçment superades.
La qualitat del conjunt del nostre sistema educatiu mai no serà una realitat mentre no
s'aconsegueixi la convergència i la complementarietat de les aporta-cions dels poders
públics i de les aportacions de la iniciativa social en el camp de l'educació, com ha
expressat reiteradament el Tribunal Europeu de Drets Humans (Cf. Sentència del Tribunal
Suprem de 24-01-1985).
En dir «educació de qualitat en clau de futur» volem indicar que una educació que
podia ser considerada de qualitat en la dècada passada ja no ho és en l'actualitat ni,
menys encara, ho serà en el futur immediat.
Per això, en la descripció dels «principis de qualitat» s'ha de donar a enten-dre no
solament que no s'enyora el passat sinó que estem mirant vers el futur amb decisió i
gosadia, i que aquest futur, ja l'estem construint ara a les nostres escoles.
Amb aquests criteris, considerem que l'enumeració dels «principis de qualitat»
presentada en el primer capítol del «document de bases» hauria de ser revisada i
enriquida. Com ja hem dit, aquests «principis de qualitat» haurien de ser l'eix que
donés unitat i coherència a tot el contingut de la nova Llei.
2.7 En relació amb l'estructura del sistema educatiu (Capítol 2).
L'estructura general del sistema educatiu (ordenació d'etapes, cicles i cursos) està
certament en funció de la qualitat de l'educació i la condiciona, positivament o
negativament. Però hem de ser ben conscients que la modificació de l'actual estructura
del sistema educatiu no garanteix, ella sola, la solució dels problemes que la nova Llei
hauria de resoldre.
Diem això perquè, molts centres docents imparteixen en l'actualitat una educació de
qualitat prou reconeguda i apreciada, bo i respectant l'estructura del sistema educatiu
dissenyada en la LOGSE. És a dir, «la culpa» d'alguns problemes que ara es volen
solucionar no la té «només» l'estructura del sistema educatiu. Cal tenir-ho en compte
a l'hora de prendre decisions que afectin aquesta estructura, no fos cas que, per resoldre
uns problemes, se'n creessin de nous.
En concret, el «document de bases» anuncia modificacions profundes en l'etapa
d'educació secundària obligatòria. Segur que cal modificar alguns aspec-tes d'aquesta
etapa, però caldrà valorar acuradament les possibles conseqüències dels canvis que
s'hi volen introduir.
Per exemple, ningú no discutirà que un dels reptes de més difícil resposta en el segon
cicle de l'etapa és el de l'atenció a la diversitat, en tots els seus aspectes, però
caldrà evitar totalment que la concreció dels itineraris comporti pràctiques que
podrien donar lloc a fàcils classificacions dels alumnes segons nivells i capacitats a
partir de resultats acadèmics. Segons el nostre criteri, aquest seria un error molt greu.
D'altra banda, també s'haurà de tenir en compte que la regulació que la nova Llei
estableixi hauria de ser vàlida i aplicable a tots els centres docents que reuneixin els
requisits establerts per a la seva autorització per part de l'Admi-nistració educativa
competent. Per això, caldrà assegurar la necessària flexibi-litat de la norma per tal
que tots els centres puguin aplicar-la correctament, exercint l'autonomia pedagògica i
organitzativa que els poders públics han de fomentar, precisament perquè l'autonomia
dels centres docents és, també, un «principi de qualitat».
Pel que fa als cicles de Formació Professional, volem deixar constància de la nostra
sorpresa quan hem pogut observar que la Formació Professional de grau mitjà ocupa un
lloc en l'índex general del «document de bases», però després no és objecte de cap
tipus de consideració en el capítol sobre l'estructura del sistema educatiu.
2.8 En relació amb la Inspecció d'Educació, l'Alta Inspecció d'Edu-cació de
l'Estat i l'avaluació i la innovació en el sistema educatiu (Capítols 6, 7 i 8)
No ignorem la importància del servei de la «Inspecció» del conjunt del sistema
educatiu i dels centres docents per part de les Administracions educatives competents,
cada una en l'àmbit que li correspongui d'acord amb la Constitució i els Estatuts
d'Autonomia. L'exercici de la responsabilitat de vetllar per la bondat del sistema i el
respecte a la legislació vigent per part dels centres docents és una aportació valuosa
a la qualitat de l'educació.
No obstant això, ens fa la impressió que no sempre les Administracions educatives
resisteixen la temptació de desconfiar les unes de les altres, i observem amb neguit i
preocupació que totes tendeixen a desconfiar dels centres docents i dels seus directius i
professors, talment com si aquests darrers no busquessin, també ells, millorar el conjunt
del sistema educatiu a partir de la millora del propi centre i de l'educació que s'hi
imparteix.
La primera conseqüència d'aquesta manca de confiança en els centres docents per part de
les Administracions educatives és l'afany de regular-ho tot i fins als darrers detalls,
com si oblidessin que l'autonomia dels centres docents. és, també «principi de
qualitat» del sistema educatiu i de l'educació escolar. Així ho estableix la LOGSE
(article 57.4), i així ho reconeix també el «document de bases» (capítol 1).
Per tot això, segons el nostre criteri la Llei de Qualitat de l'Educació no solament ha
de respectar escrupolosament els àmbits competencials del Govern de l'Estat i dels
governs de les Comunitats Autònomes en el camp de l'educació, sinó que també hauria de
protegir eficaçment l'àmbit d'autonomia dels centres docents.
L'autonomia dels centres docents és totalment necessària perquè els seus equips
directius i el professorat puguin dur a la pràctica amb prou llibertat el seu esperit
d'innovació i creativitat, sense haver d'esperar que les Administracions educatives i en
concret la Inspecció els hagin de dir en cada moment què és el que han de fer. La
qualitat del conjunt del sistema educatiu dependrà, cada dia més, de l'esperit
d'innovació dels centres docents i de la seva capacitat d'auto-renovar-se constantment.
D'altra banda, les Administracions educatives han de saber distingir clara-ment dues
situacions que es donen en la realitat i que sempre es donaran: en primer lloc, la
situació d'aquells centres docents els equips directius dels quals necessiten un estímul
des de fora per poder dissenyar i dur a terme una acció innovadora; i, en segon lloc, la
situació en què es troben aquells altres centres docents que allò que més necessiten
és que sigui respectada la seva llibertat per dissenyar i dur a terme projectes
d'innovació que són expressió de les seves inquietuds pedagògiques i de la seva
creativitat, sense esperar que l'Adminis-tració educativa s'hi interfereixi.
Els centres descrits en segon lloc són els que faran progressar el sistema educatiu i
aconseguiran que sigui capaç de respondre als reptes de la societat del coneixement.
2.9 En relació amb els drets i els deures dels pares i dels alumnes (Capítol 9)
Caldria que la nova Llei expressés molt clarament que un «principi de qualitat» de
l'educació que ofereix un centre escolar és la qualitat de les relacions de
col·laboració existents entre les famílies dels alumnes i la direc-ció i el
professorat del mateix centre docent. Per això, és totalment necessari el clima de
diàleg entre els pares i les mares dels alumnes i aquells mestres i professors que
col·laboren amb ells en l'educació dels seus fills.
La nova Llei de Qualitat de l'Educació bé podria recordar els principis que han d'ajudar
a crear i mantenir un clima de diàleg que superi els recels mutus existents entre el
professorat i els pares dels alumnes i afavoreixi el manteniment de relacions de
col·laboració cordial entre ells.
D'altra banda, en la redacció del contingut de la Llei sempre caldrà tenir en compte que
el conjunt del sistema educatiu i els mateixos centres docents tenen raó de ser com a
mitjà de garantir l'exercici dels drets fonamentals relatius a l'educació, els subjectes
dels quals són els pares pel que fa a l'educació dels seus fills.
En particular, és un fet que la regulació actual del sistema educatiu no garanteix
adequadament el "dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la
formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves convic-cions" (CE,
27.3). Per això, les propostes de millora de la qualitat del sistema educatiu han
d'incloure els principis en els quals s'ha de fonamentar la regulació de l'exercici
d'aquest dret fonamental. Difícilment es trobarà una altra ocasió més propícia per
fer-ho.
2.10 En relació amb els centres «privats» sostinguts amb fons públics (Capítol 11)
Un altre principi clau en què s'ha de fonamentar la qualitat del sistema educatiu de
la nostra societat democràtica és el de la complementarietat entre l'oferta educativa
promoguda directament pels poders públics i aquella altra que ha sorgit de la iniciativa
social, com a resultat de l'exercici de la llibertat d'ensenyament i com a garantia de
l'exercici del dret preferent dels pares a escollir el tipus d'educació que s'ha de donar
als seus fills.
Per això, és molt oportú (i àdhuc necessari!) que la Llei de Qualitat de l'Educació
estableixi molt clarament que l'educació escolar té el caràcter de «servei d'interès
públic», i que una xarxa educativa plural, formada per centres docents de titularitat
pública i centres docents d'iniciativa social, és la que garanteix a la societat la
prestació d'aquest servei en condicions de qualitat i de gratuïtat.
D'acord amb aquest criteri, cal fer els possibles per superar d'una vegada la tensió
entre l'escola pública i l'escola concertada, subratllant la necessària convergència i
complementarietat de les dues ofertes educatives.
En l'actualitat pot no ser oportuna la modificació dels aspectes bàsics del sistema de
concerts definit en el Títol quart de la LODE, però cal que la Llei de Qualitat de
l'Educació estableixi els principis que garanteixin aquesta necessària
complementarietat, assegurant la gratuïtat real dels ensenyaments en igualtat de
condicions per a tots els centres que constitueixen aquesta xarxa educativa plural.
Alhora, la mateixa Llei ha de garantir el respecte més absolut a l'especi-ficitat de
l'oferta educativa dels centres privats i a la seva necessària autonomia en la direcció
i la gestió com a expressió del seu caràcter propi, tal com ja ha explicat el Tribunal
Constitucional en la sentència relativa a la LODE.
Amb aquesta finalitat, la Llei hauria de definir molt clarament el caràcter plural del
servei públic de l'educació i establir el marc en el qual l'oferta educativa dels
centres docents de titularitat pública i l'oferta edu-cativa dels centres d'iniciativa
social garanteixen l'exercici del dret de tothom a l'educació en condicions de llibertat,
qualitat i gratuïtat.
Aquesta és una exigència de la nostra societat democràtica i, sense cap mena de dubte,
ha de ser també un «principi de qualitat» del nostre sistema educatiu. Per això ha de
ser objecte d'atenció preferent en la Llei de Qualitat de l'Educació.
CONCLUSIÓ
Com a conclusió d'aquests COMENTARIS I PROPOSTES sobre el «Document de bases per a
una Llei de Qualitat de l'Educació», amb vista a la redacció del projecte de llei
corresponent, manifestem el següent:
Primer.
Una Llei de Qualitat de l'Educació elaborada a Espanya l'any 2002 ha de ser
necessàriament el resultat d'una mirada endavant amb actitud serena i alhora crítica i
creativa, mirant de descobrir com ha de ser una educació de qualitat que ajudi els
infants, els adolescents i els joves a preparar-se per a ser protagonistes actius de la
nova societat que s'està configurant i que tindrà diferències profundes respecte a la
societat del segle passat.
Per tant, els canvis que calgui introduir en l'actual sistema educatiu i en els centres
docents s'han de justificar com a resposta a les exigències d'aquesta educació de
qualitat en clau de futur.
Segon.
Segons el nostre criteri, la descripció dels «principis de qualitat» d'aquesta
educació en clau de futur ha de ser l'eix que doni unitat i cohe-rència al contingut de
la nova Llei orgànica, evitant de donar la impressió de voler «apedaçar» l'actual
sistema educatiu i els centres docents perquè hem observat que tenen algunes
deficiències i carències que cal superar.
Per tant, tot el contingut de la Llei ha de derivar de les exigències d'aquests
«principis de qualitat» i s'hi ha de fonamentar explícitament.
Tercer.
La descripció que es faci d'aquests «principis de qualitat» ha de ser aplicable a tots
els centres docents, perquè tots sense excepció han de col·laborar en l'oferta d'una
educació de qualitat.
Per tant, tot allò que sigui específic dels centres docents de titularitat pública
hauria de ser objecte de tractament diferenciat per mitjà d'altres disposicions de rang
inferior a la Llei orgànica i en l'àmbit de les responsabilitats pròpies del govern de
l'Estat i dels governs de les Comunitats Autònomes, procurant de respectar sempre el
principi d'autonomia dels centres docents.
Fetes aquestes consideracions, només ens resta manifestar la disponibilitat del
Secretariat de l'escola cristiana de Catalunya per col·laborar en el procés
d'elaboració de la Llei de Qualitat de l'Educació amb l'objectiu d'aconseguir que doni
resposta als reptes que acompanyen els canvis que esta tenint lloc en la societat y en
l'educació en aquests primers anys del segle XXI.
Secretariat de l'escola cristiana de Catalunya
Barcelona, 18 d'abril de 2002
| Página principal |
Debate | Arriba | Anterior |
Siguiente |